La definició de càmping està molt clara pel que fa al seu concepte; una activitat recreativa a l’aire lliure. Els participants surten de les zones urbanes, de la seva regió d’origen, o de la civilització i gaudeixen de la natura mentre passen una o diverses nits a l’aire lliure en mig d’una atmosfera de relax, sense horaris estrictes i sense massa obligacions.
En aquest punt és on ens cal diferenciar vàries maneres d’entendre el càmping. Depenent de la localització geogràfica, del motiu pel que anem de càmping, de les normatives que regeixen el sector en diferents estats, regions o zones i de la pròpia manera d’entendre la terminologia “càmping” per cada un dels usuaris.
No es viu el càmping de la mateixa manera a Iowa, Estats Units, que a Sudàfrica o a la Costa Brava. Les normatives son diferents i no es pot practicar el càmping de la mateixa manera ni en les mateixes condicions. Així com trobem indrets on l’acampada lliure està del tot permesa a molts estats nord americans, això seria impensable fer-ho a la Costa Brava.
És per això que diferenciem els següents tipus de càmping;
1. Acampada lliure. És la que es porta a terme en zones obertes sense està subjecte a horaris ni a normes pre-establertes. Tot i així, en molts indrets existeixen agents controladors d’aquests espais. En els Estats Units i Canadà els Parcs Naturals estan fortament regulats i com a pioners del càmping mantenen una regulació estricte que es regeix pel bon ús i respecte del medi ambient. En alguns indrets l’acampada lliure està subjecte a una taxa, en d’altres no.
2. Acampada en zones privades. És l’acampada en zones de càmping delimitades i subjectes a horaris, normes de convivència i al pagament d’un lloguer diari per l’ús. És el que coneixem com a càmping Europeu. Un establiment públic o privat que ofereix uns serveis a canvi d’un lloguer diari.
3. Acampada cultural o social es la que s’esdevé de l’organització d’esdeveniments puntuals. Aquesta acampada es porta a terme en zones habilitades a tal efecte per un curt període. L’ acampada i l’activitat van de la mà. No existeix una sense l’altra. L’organització habilita un espai amb els serveis necessaris per donar viabilitat a l’activitat durant uns dies.
4. Acampada residencial. Aquest tipus d’acampada està subjecte a les normatives de cada regió o país. Consisteix en fer ús del càmping turístic com a primera vivenda. En la gran majoria dels països europeus aquesta pràctica no està permesa.
Assentat el concepte de “càmping” que te aquesta modalitat turística que la fa tant popular?
1. Forma part d’una activitat vacacional. No oblidem que tota modalitat de càmping es porta a terme en períodes de vacances. És fàcil pensar que en aquest període els usuaris estan més avesats al relax, a no seguir uns horaris estrictes i a mantenir una actitud més permissiva i oberta.
2. Entorn diferent. El càmping es porta a terme en zones preparades a tal efecte. Espais oberts i sense trànsit. En contacte directe amb la natura. Ja sigui en un càmping urbà o en mig del Yosemity National Parc, t’envolta un entorn diferent al del dia a dia.
3. L’ allotjament com a part del tot. En el sector del càmping tenim moltes modalitats d’allotjament. Des de la tenda, a les cabanes als arbres, passant pels bungalows o una màrfega al terra. En totes elles l’usuari passa a ser part activa de la natura a través del mateix allotjament.
4. Sensació de llibertat. El càmping, en totes les seves modalitats, ens permet no està subjectes a masses horaris i ens aportar una sensació de llibertat total. No cal dir que l’acampada lliure ens aporta la llibertat total sotmesa tant sols al gaudi de la mateixa natura sense reserves. El fet de no està sotmesos a conviure entre quatre parets, fa que tot sigui més portable.
5. Compartir experiències amb altres. En totes les modalitats de càmping podem compartir experiències amb altres campistes que cerquen els mateixos propòsits que nosaltres. Aquest fet fa que el respecte regni a l’hora de posar en pràctica aquesta modalitat vacacional.
El càmping com a activitat recreativa es va fer popular entre les elits a principis del segle XX. Amb el temps, va créixer més democràtic i variat. Els campistes moderns freqüenten recursos naturals de propietat pública, com ara parcs nacionals i estatals, àrees naturals i campaments comercials. El càmping és una part clau de moltes organitzacions juvenils de tot el món, com ara l’escoltisme, que l’utilitzen per ensenyar l’autosuficiència i el treball en equip.
Ja no hi ha res més popular que acampar a l’aire lliure. La gent es cansa d’allotjar-se a casa molt especialment, si viuen a les zones urbanes. De vegades volen experimentar el gran aire lliure i l’aire fresc que els pot oferir. De vegades la gent pregunta si el càmping es considera esport. No és una cosa que es pugui comparar amb els esports convencionals d’avui en dia, sinó que és, per dret propi, una experiència que ajuda a l’exercici del cos i de la ment de la millor manera possible.
El càmping està de moda. No importa en quina de les modalitats, ni el tipus d’allotjament escollit ni en quin indret. El gaudi d’una activitat a l’aire lliure envoltat de similars amb respecta total als altres i sense massa restriccions fa que estem davant de la modalitat vacacional amb més projecció.
